TRES DIES A L'AVENTURA. DIA 1.

Vàrem partir de Palma amb el bus de les 9 i a les 10 ja caminàvem per dins Sóller tot cercant Biniaraix. Els dematins sollerics, sobretot si fa bon temps són genials, i aquest ens serví de transició entre la ciutat i la muntanya. Ben aviat, acompanyats per un paracaigudista amateur que aspirava a professionalitzar-se, començàrem a sentir el renou de l'aigua que ens guià fins al torrent. Au idò! Puja que te puja, un peu davant s'altre, tripatràs tripatrena, entre les parets del barranc. L'alè ens faltava una mica, tant pel poc costum que tenia el nostre cos al camí com per la bellesa d'aquest; però amb un parell de mandarines i un parell de glops d'aigua arribàrem adalt, als peus del Puig de l'Ofre, després d'innombrables escalons de mal de cames.


Darrere noltros la vall de Sóller ja estava il·luminada pel sol de migdia i després de contemplar-la uns minuts decidírem continuar i en trobar un lloc agradable posar taula. Triàrem una roca que hi ha just enmig del torrent i devall una alzina, una mica allunyats del camí. Tuppers i entrepans foren els arrossos engrogats i els pollastres farcits del nostre particular Canyomet (fes lo que saps fer!). En haver dinat i després de descansar una estona al so de l'ukelele reemprenguérem la caminada cap a l'embassament de Cúber, capital l'Havana.


Allà ens sorprengueren al·lots en bicicleta i famílies urbanites que començaven el pont de la Prostitució amb un passeig per la serra amb la companyia d'alguna ovella i per la nostra sorpresa d'algún corb marí. Descansàrem una estona més i menjàrem uns cacauets amb gust de soja molt energètics però no gaire bons, que a part de a noltros també alimentaren una ovella poc agraciada. Posàrem les cames en marxa en direcció Massanella amb intenció de dormir a la seva falda per fer-hi cim el se'n demà dematí. Seguint la canal fou quant trobàrem més gent, escoltes, famílies, i excursionistes de potada que feien la travessa per la GR-221. El cel ja no era tan blau, però no hi havia ni un núvol, i la bellesa de la panoràmica no ens passava desapercebuda a pesar de tenir-hi els ulls avesats: la roca nua del Puig Major i el Gorg Blau eren d'un color entre rosa i  carabassa pròpi de la posta un dia clar. Caminàrem pel camí que duu als Tossals fins que el cel començà a ennegrir-se, decidírem sortir del camí i començar a pujar per trobar un bon lloc per dormir.


Esperàvem que aparagués una sitja d'aquestes encoixinades de barbeta que fan quasi prescindible l'estorilla però mira que cercàvem bé i no en trobàvem cap, dins una zona que destaca per la gran presència d'arquitectura carbonera. Trobàrem una clariana i escampàrem quatre pedres i aviat tenguérem el foc fet, la tenda montada i la panxa plena. Cosa de les 10 ja roncàvem, dins la flaire dels nostros cossos bruts i suats.