Ötzi, el primer muntanyista

Fa més de 5000 anys va morir de manera truculenta Ötzi, probablement un caçador d'altura dels Alps italians. D'ençà que el descobriren momificat pel gel, l'any 1991, s'han fet hipòtesis a sobre la seva mort a l'estil de Jessica Fletcher. L'assassinaren uns lladres de bestiar? una tribu rival de la que fugia? era alguna mena de proscrit? Els arqueòlegs s'ho deuen passar pipa jugant a forenses però el que m'intriga de ver és l'altura a la que el trobaren: 3200 msnm.

Ötzi reposant així com el trobaren.

Ara per pujar un turó hem de mester unes botes semirígides de pell tirolesa hidrofugada i folre de Gore-Tex, amb soles Vibram de compost de duresa mitja-baixa (sacrificant durabilitat per adherència i amortiguació) i entresola d'EVA i TPU, control de pronació, cordons de polièster i Cordura i empenya de Kevlar i malla transpirable (que no vull suar més del compte).

Aquell homenet de mitjana edat no tenia res d'això, però sorprèn la sofisticació de la seva indumentària: calçava unes botes de pell impermeables amb una estructura de branques que protegia el turmell i el taló, la sola era de pelatge d'ós i la part superior de cérvol; en lloc de calcetins duia una capa palla tot en revoltant l'interior de la bota. Anava abrigat de cap a peus amb capes i capes de pells de diferents animals i duia una farmaciola amb diversos estris i herbes medicinals. És evident que aquell home sabia el que és feia i que era un muntanyista expert, una altra prova de això son les seves tíbies esclafades de recórrer llargues distàncies.

Les diferents capes de la vestimenta d'Ötzi

Si els romàntics haguessin sabut d'ell li haurien escrit epopeies proclamant-lo el primer dels muntanyistes, però suposo que com els pastors de Yaks que pasturen fins a 5000 metres, no acabaria d'entendre que algú pujàs una muntanya per plaer.




Més:
-Ötzi en alta definició
-Ötzi a la Wikipedia (anglès) i a la Viquipèdia (català)
-Ötzi a La Vanguardia
-Ötzi a Microsiervos
-Ötzi tatuat al braç de Brad Pitt

Vèrtex geodèsics

Als bons excursionistes els molesta, per norma, trobar obres humanes quan surten a la naturalesa, fora dels camins i l'arquitectura tradicional. El bloquet, el formigó i la uralita són massa vegades habitants dels boscos mallorquins. Una construcció que, a pesar de ser lletja i impertinent, és amiga de l'excursionista modern és el vèrtex geodèsic. A banda de la seva vertadera funció, molt útil, és sorprenent la força simbòlica que té damunt els excursionistes, que com si fossin peregrins li posen la mà a sobre just en arribar al cim.

La senyal que tots els vèrtex tenen a la base i que sovint està parcialment destruïda

Estan formats per un cilindre de formigó sobre una base cúbica i se solen situar, poc oportuns, als cims de les muntanyes i a vorera de mar, quasi sempre enrevoltats de bones vistes. De cada un d'aquests punts se'n coneixen amb precisió l'altitud i les coordenades geogràfiques, i en conjunt formen una xarxa de triangles interconnectats (la Xarxa Geodèsica Nacional) en la que es basen tots els mapes moderns moderns.

Xarxa Geodèsica Nacional de Primer Ordre. 1877

La tècnica de la triangulació s'utilitzà per primer cop a Espanya el 1615, a Aragó. No va ser, però, fins a mitjan segle 19 que se n'instal·là el primer a Mallorca. Avui, dels 11.000 que configuren la geodèsia espanyola 216 són a Mallorca.

Un coatí al vèrtex Teix-67053-HMNT:670, a 1064,2 msnm

Una eina interessantíssima és el mapa de vèrtex de Cartesia.org, on podeu trobar les coordenades de cada un, la seva altitud i el seu nom i número.

Els llacs d'Aral

El Mar Aral s'eixuga i els vaixells que hi pescaven ara estan varats damunt un desert. Així m'ho contaren de petit, i poques vegades la realitat supera la imaginació d'un nin. 

Camells a l'ombra del vaixell Киев (Kiev), 50 quilòmetres mar endins. Nick Hannes

Aral, el mar perdut és un documental de Isabel Coixet sobre el que fou el quart mar interior més gros del món i del que en queden quatre llacs tan salats i contaminats pels pesticides que ja no hi poden viure les algues ni els peixos, i que retrata tan el drama ecològic com el drama econòmic i social que en resulta.

SERRA DES TEIXOS + BONUS + COMBOBREAKER

SERRA DES TEIXOS

Tres coatins miren a càmera
des de la carena de sa Serra des Teixos 

Un coatí mascle tanteja a la matriarca del grup
abans d'enfilar-se el xargall que duu al cim

Seria un poc massa explicar-vos una altra vegada les vistes, la fauna i la flora i l'orografia de la Serra des Teixos. Vos basta saber que la previsió meteorològica va ser un poc massa optimista, no va fer mal temps, però caminàrem una bona estona dins la panxa d'un nigul. A més, la poca pluja que havia caigut el dematí havia netejat l'aire i en les estones clares poguérem gaudir de l'efecte Alta Definició que fa que les coses pareixin més detallades que de costum, una espècie de realisme sorprenent.

Si hom procura tenir un ull enterra mentre recorre la cresta de la Serra des Teixos possiblement trobi
algún excrement de Coatí ja que aquesta és una de les rutes més freqüentades per aquest entranyable prociònid

BONUS ( EXPEDICIÓ AL MASSANELLA)
No és la primera vegada que mentre seguim la cresta cap al Coll des Prat discutim sobre els possibles accessos o passos de la cara nord del Massanella, sempre amb el dubte de si el que des de la distància pareix fàcil ho és igualment quan hi ets. Diumenge, no com les altres vegades, decidirem fer la comprovació in situ i ens desviarem del camí cap al pas més obvi. Resultà ser un pas empinat de roca dura però practicable, i després d'una petita assemblea posarem rumb cap al segon cim més alt de Mallorca (2 vots a favor i 3 abstencions). La pujada és d'aquestes que enganen, que et penses que arribes però amb això compareix un cim més alt un poc més enfora. Adalt de tot, devora els vestigis d'un vèrtex geodèsic destruït (a tots els vèrtex s'hi pot llegir "La destrucción de esta señal está penada por la ley") hi ha un avenc estret i fons ple de bosses i botelles, tot un exemple de rigorosa aplicació del decàleg del muntanyer.

N'Álvaro se sent petit entre roca calcària i niguls de pluja

COMBOBREAKER (SOBRETOT BREAKER)
Havíem calculat bastant bé el temps extra que necessitaríem per pujar i baixar el Massanella i tot feia preveure que arribaríem al cotxe a una hora molt raonable i amb un bon marge de claror. Vàrem tornar al camí que baixa pel Prat de Cúber fins a la Font des Prat i poc després d'entrar a l'alzinar un dels més veterans Coatins patí una entrada en barrina durant una maniobra de recuperació que resultà en un esquinç de turmell. A partir d'aquí i durant uns 6 quilòmetres el caminar fou lent i dolorós, sobretot pel protagonista de la filigrana.

Whisky (del llatí aqua vitae, "aigua de vida" per mitjà
del gaèlic uisce beatha) sent usat com a analgèsic

"Seguid sin mi" dijo, y no obedecieron

Des d'aquí volem aprofitar per desitjar una ràpida recuperació al turmell de l'afectat. Te queremos Recio.

Coatins (Per ordre d'aparició): Álvaro Recio Carvajal (MIA), germans Gelabert Sunyer damunt una bicicleta plegable, Aleix Font Gomila i Enrique "Txeroki" Moreno.

Álvaro

Guillem

Francina

Aleix

Enrique

DIUMENGE 26 A SA SERRA DES TEIXOS

Encetarem la temporada amb l'excursió estrella de l'any passat. La vàrem fer amb un poc de boira, molt de vent, un poc de pluja i fins i tot una vegada la férem amb un poc de neu. Sempre és guapa, faci bon dia o no. Quan el dia és clar pots veure les dues badies (Palma i Pollença) i fins i tot Menorca, però si no ho és, sempre pots gaudir dels pocs Teixos (Taxus Baccata) que queden a Mallorca. A més és una de les carenes més estretes de Sa Serra i fins i tot escarrufa un poc en els darrers 100 metres abans d'arribar al Coll des Telègraf.

Ruta circular Cúber - Serra des Teixos - Coll des Telègraf - Cuber

Partirem de l'embassament de Cúber per la massificada Ruta de Pedra en Sec com si anàssim al refugi d'Es Tossals però aviat ens desviarem camp a través per dins l'alzinar fins a arribar a dalt. Després baixarem fins a la Font des Noguer i cap a cases s'ha dit. Per començar a fer saliva vos pos un vídeo i unes fotos.

Una panoràmica de Sa Serra des Teixos i es Puig Major

Un tros divertit

Una superproducció de Coatins Productions

Idò això, mos veim aquest diumenge dematí. Mentrestant vayan por la sombra.

Se abre la veda: ¡Viva mi agujero! ¿Quién quiere ser el primero? (Comença la temporada 2010-11)

L'any passat va estar molt bé. El Barça va guanyar la lliga, en Michael Jackson va passar de pedòfil a llegenda, els governs del món es comprometeren a reformar el capitalisme i a minvar el poder dels bancs i el Grup Excursionista dels Coatins va ser fundat com a tal i a més de fer un caramull d'excursions vàrem obrir aquest bloc. Ahí es ná.

Enguany els objectius són tres: fer més excursions que les nou que així un poc de cap me surten que férem l'any passat; tenir el bloc actualitzat, que per peresa o per punkisme vàrem abandonar amb just dues cròniques penjades; i crear un grup i un calendari estable que faci digne dir-mos Grup Excursionista.

TRES DIES A L'AVENTURA. DIA 2.

El despertador començà a sonar a les 6 i vint ja que teníem pensat aprofitar bé el dia per escurçar la distància amb formentor, on encara no teníem clar si arribaríem. Després de fer un poc el ronser ens aixecàrem i férem un foquet per fer-nos companyia mentre berenàvem. Estiràrem un poc, i amb el cos ben fred començàrem a caminar sense saber bé on érem però tenguent la confiança que a mitjan dematí o migdia arribaríem al cim del Massanella. Cercant camins per dins l'alzinar amb poc èxit se'ns acudí simplement pujar per amunt i intentar aconseguir una perspectiva més clara que ens ajudàs a definir la nostra direcció. A mesura que pujàvem l'alzinar s'anà omplint de pedres i després de roques, fins que a certa altura les alzines ja naixien de dins les mateixes roques, i les cruiaven amb les seves arrels, convertint el terreny en un poc esllavissadís. Devers dues hores després de partir arribàrem a la carena de la muntanya i ens en temérem de que allò no era el Massanella quant el vérem a la nostra dreta; i a l'esquerra el Puig Major. "Però ja que som aquí..." diguérem, seguirem la cresta fins que ens dugui a algún lloc.

Les vistes de cada vegada eren més generoses i traguérem el mapa per saber on érem, més que res per poder-hi tornar. Ja que veiem el Comellar des Prat (des Massanella) a la dreta i a l'esquerra el Gorg Blau i es Puig Major (de Son Torrella) només podia ser la serra que mena fins al Coll des Telègraf (que enlloc d'un telègraf resulta que eren les línies elèctriques que duien corrent des dels embassaments): Sa Serra des Teixos.

Sa Serra des Teixos. Fotografia cortesia de Racons de Tramuntana

Aquesta serra, que forma part del massís del Massanella no presenta grans dificultats tècniques però el fet de tenir una cresta molt pronunciada fa necessari tenir els ull oberts i mirar bé on es trepitja . Tant a la dreta com a l'esquerra hi ha penya-segat, això apart de contribuir en el factor por la converteix en un dels miradors més espectaculars per contemplar l'interior de la Serra de Tramuntana, i tant si el dia es clar com si està ennigulat les vistes són espectaculars.


Seguírem per sa Serra des Teixos i férem un parell de cims observats per quatre voltors lleonats que a pesar de ser una amenaça pels voltors negres, autòctons, comparteixen amb ells el seu planar elegant. Abans de migdia ja havíem cremat el pa amb sobrassada del dematí i en arribar a un pla no gaire arressarat del vent vàrem decidir dinar d'un poc de pa i taleca i un ou bullit per hom.


En haver dinat férem la estona de fotosíntesi de rigor i reprenguérem el caminar, descansats, alimentats i amb moltes hores de sol per davant, cap a el coll del telègraf i començàrem a baixar per les voltes del Galileu amb l'avantatge de que no dúiem gaire pes i amb el desavantatge de que el poc pes es devia a les baixes provisions d'aigua. Amb fred i la boca seca ens desviàrem del camí per gaudir de les construccions dels nevaters que estan sent restaurades pel Govern però la pressa per aconseguir aigua ens va fer seguir aviat el camí cap a Lluc, on una parella ens donà mitja botella d'aigua que sacià la nostra set i ens va mantenir hidratats fins a Lluc. Sense gaire complicació i en la part més relaxada de l'excursió travessàrem un alzinar d'aquests alts i clars gairebé sense sotabosc. A mesura que ens acostàvem a Lluc la densitat de llaunes, xocolatines, i kleenex escampades damunt la fullaca augmentava i assolí al seu màxim a la cuneta de la carretera on ens dugué el camí. Seguírem la carretera i arribàrem a la capital escorquera, que s'amagava dins un nigul de fum de llangonissa torrada i gasoil. Era el pont de la constitució.


Havent comprat un pa llescat a l'únic forn d'Escorca i havent musicat les converses domingueres davall les arcades de les cel·les amb el nostre amic l'ukelele seguírem caminant pel camí vell de Pollença amb la pila i el frontal, ja que el sol ja era ben baix. Com que era una part molt fàcil i en general plana va ser molt divertit fer aquesta etapa nocturna, i aturar-nos a les nombroses fonts a beure i afer un xigarret. Xerrant xerrant no ens en temíem del que caminàvem fins que vérem els llums del Port de Pollença i férem un pensament d'anar a dormir ja que si seguíem hauriem de dormir a prop de la carretera i això no acabava de anar amb el nostre rollo. Aviat i amb sort trobàrem una sitja d'aquestes que el dia abans no havíem trobat i mentre un muntava la tenda l'altre muntava el foc. Contàrem una rondalla, cantàrem alguns èxits dels 40 Principales i anàrem a dormir menys cansats que el dia anterior i havent caminat el doble.