Ötzi, el primer muntanyista

Fa més de 5000 anys va morir de manera truculenta Ötzi, probablement un caçador d'altura dels Alps italians. D'ençà que el descobriren momificat pel gel, l'any 1991, s'han fet hipòtesis a sobre la seva mort a l'estil de Jessica Fletcher. L'assassinaren uns lladres de bestiar? una tribu rival de la que fugia? era alguna mena de proscrit? Els arqueòlegs s'ho deuen passar pipa jugant a forenses però el que m'intriga de ver és l'altura a la que el trobaren: 3200 msnm.

Ötzi reposant així com el trobaren.

Ara per pujar un turó hem de mester unes botes semirígides de pell tirolesa hidrofugada i folre de Gore-Tex, amb soles Vibram de compost de duresa mitja-baixa (sacrificant durabilitat per adherència i amortiguació) i entresola d'EVA i TPU, control de pronació, cordons de polièster i Cordura i empenya de Kevlar i malla transpirable (que no vull suar més del compte).

Aquell homenet de mitjana edat no tenia res d'això, però sorprèn la sofisticació de la seva indumentària: calçava unes botes de pell impermeables amb una estructura de branques que protegia el turmell i el taló, la sola era de pelatge d'ós i la part superior de cérvol; en lloc de calcetins duia una capa palla tot en revoltant l'interior de la bota. Anava abrigat de cap a peus amb capes i capes de pells de diferents animals i duia una farmaciola amb diversos estris i herbes medicinals. És evident que aquell home sabia el que és feia i que era un muntanyista expert, una altra prova de això son les seves tíbies esclafades de recórrer llargues distàncies.

Les diferents capes de la vestimenta d'Ötzi

Si els romàntics haguessin sabut d'ell li haurien escrit epopeies proclamant-lo el primer dels muntanyistes, però suposo que com els pastors de Yaks que pasturen fins a 5000 metres, no acabaria d'entendre que algú pujàs una muntanya per plaer.




Més:
-Ötzi en alta definició
-Ötzi a la Wikipedia (anglès) i a la Viquipèdia (català)
-Ötzi a La Vanguardia
-Ötzi a Microsiervos
-Ötzi tatuat al braç de Brad Pitt

Vèrtex geodèsics

Als bons excursionistes els molesta, per norma, trobar obres humanes quan surten a la naturalesa, fora dels camins i l'arquitectura tradicional. El bloquet, el formigó i la uralita són massa vegades habitants dels boscos mallorquins. Una construcció que, a pesar de ser lletja i impertinent, és amiga de l'excursionista modern és el vèrtex geodèsic. A banda de la seva vertadera funció, molt útil, és sorprenent la força simbòlica que té damunt els excursionistes, que com si fossin peregrins li posen la mà a sobre just en arribar al cim.

La senyal que tots els vèrtex tenen a la base i que sovint està parcialment destruïda

Estan formats per un cilindre de formigó sobre una base cúbica i se solen situar, poc oportuns, als cims de les muntanyes i a vorera de mar, quasi sempre enrevoltats de bones vistes. De cada un d'aquests punts se'n coneixen amb precisió l'altitud i les coordenades geogràfiques, i en conjunt formen una xarxa de triangles interconnectats (la Xarxa Geodèsica Nacional) en la que es basen tots els mapes moderns moderns.

Xarxa Geodèsica Nacional de Primer Ordre. 1877

La tècnica de la triangulació s'utilitzà per primer cop a Espanya el 1615, a Aragó. No va ser, però, fins a mitjan segle 19 que se n'instal·là el primer a Mallorca. Avui, dels 11.000 que configuren la geodèsia espanyola 216 són a Mallorca.

Un coatí al vèrtex Teix-67053-HMNT:670, a 1064,2 msnm

Una eina interessantíssima és el mapa de vèrtex de Cartesia.org, on podeu trobar les coordenades de cada un, la seva altitud i el seu nom i número.

Els llacs d'Aral

El Mar Aral s'eixuga i els vaixells que hi pescaven ara estan varats damunt un desert. Així m'ho contaren de petit, i poques vegades la realitat supera la imaginació d'un nin. 

Camells a l'ombra del vaixell Киев (Kiev), 50 quilòmetres mar endins. Nick Hannes

Aral, el mar perdut és un documental de Isabel Coixet sobre el que fou el quart mar interior més gros del món i del que en queden quatre llacs tan salats i contaminats pels pesticides que ja no hi poden viure les algues ni els peixos, i que retrata tan el drama ecològic com el drama econòmic i social que en resulta.