Vèrtex geodèsics

Als bons excursionistes els molesta, per norma, trobar obres humanes quan surten a la naturalesa, fora dels camins i l'arquitectura tradicional. El bloquet, el formigó i la uralita són massa vegades habitants dels boscos mallorquins. Una construcció que, a pesar de ser lletja i impertinent, és amiga de l'excursionista modern és el vèrtex geodèsic. A banda de la seva vertadera funció, molt útil, és sorprenent la força simbòlica que té damunt els excursionistes, que com si fossin peregrins li posen la mà a sobre just en arribar al cim.

La senyal que tots els vèrtex tenen a la base i que sovint està parcialment destruïda

Estan formats per un cilindre de formigó sobre una base cúbica i se solen situar, poc oportuns, als cims de les muntanyes i a vorera de mar, quasi sempre enrevoltats de bones vistes. De cada un d'aquests punts se'n coneixen amb precisió l'altitud i les coordenades geogràfiques, i en conjunt formen una xarxa de triangles interconnectats (la Xarxa Geodèsica Nacional) en la que es basen tots els mapes moderns moderns.

Xarxa Geodèsica Nacional de Primer Ordre. 1877

La tècnica de la triangulació s'utilitzà per primer cop a Espanya el 1615, a Aragó. No va ser, però, fins a mitjan segle 19 que se n'instal·là el primer a Mallorca. Avui, dels 11.000 que configuren la geodèsia espanyola 216 són a Mallorca.

Un coatí al vèrtex Teix-67053-HMNT:670, a 1064,2 msnm

Una eina interessantíssima és el mapa de vèrtex de Cartesia.org, on podeu trobar les coordenades de cada un, la seva altitud i el seu nom i número.